LLEGENDES I CAVALLERS: Novel·les de cavallers

La llegenda de les quatre barres

La bandera nacional de Catalunya, més coneguda popularment com la senyera o les
quatre barres, és una de les més antigues del món.
La llegenda explica que el comte de Barcelona, Guifré el Pilós, va lluitar al costat de
l’emperador que era atacat per pirates normands.
Guifré va resultar ferit de mort. L’emperador i va dir què volia de recompensa, i Guifré
li demanà un escut d’armes. L’emperador ficà els dits a la ferida i dibuixà quatre barres
sobre un escut daurat.
Deixant de banda la llegenda, la primera mostra documentada de l'escut català data de
l'any 1150, en un segell de comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.
L’escut dels comtes de Barcelona fou l'escut representatiu de l'anomenada Corona
d'Aragó, formada originàriament per Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears.
Per això les quatre barres consten en l’escut i la bandera d’aquestes quatre comunitats
autònomes.

lunes, 15 de diciembre de 2008

Novel·les de cavallers

Les novel·les de cavallers són històries basades en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, reis anglesos de parla francesa. Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França durant la 2a meitat del s. XII i desenvolupen les seves històries a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa i Irlanda.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La llegenda de Sant Jordi

La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Aviat es va escampar per tota Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
El mite de l'enfrontament desigual entre l'home i la bèstia irracional -entre qui aparenta ser més fort i el qui sembla més feble- ha alimentat diverses llegendes i amb lleugers canvis i adaptacions, s'ha anat desplegant en l'imaginari de molts dels pobles d'Europa al llarg de la història.

LLEGENDES I CAVALLERS

La llegenda de les quatre barres

Que és una llegenda?

Et creus les llegendes?

Quantes llegendes coneixes?

Com acaba la llegenda de Sant Jordi?

Enllaços

Etiquetas

lunes, 15 de diciembre de 2008

Novel·les de cavallers

No hay comentarios:

Publicar un comentario

CAVALLER

Sant Jordi i el drac

La llegenda de Sant Jordi